CASCALL o ADORMIDERA (pintacoques)

Nom llatí:  Papaver somniferum L.

Família: papaveràcies

Descripció: Planta anual que neix a la tardor o a la primavera. Pot arribar a fer un metre d’alçada. De fulles irregulars, gruixudes i alternes, sense pecíol, que abracen directament la tija.

Té una única flor, gran, de 4 pètals blancs, rosats o violats, 2 sèpals i molts estams i carpels. El fruit pot ser arrodonit, ovoide o xato, amb una coroneta lobulada.

Floreix de maig cap endavant. Conté unes dues dotzenes d’alcaloides dissolts al làtex. El més important, la morfina i també la codeïna, la papaverina i la narcotina.

De les càpsules immadures se'n poden obtenir opiacis, sobre les que es practiquen unes incisions que produeixen un làtex blanc i viscós.

També s’utilitzen les fulles i les flors com a droga.

Precaucions: L'ús d'aquesta planta s'ha de fer sota control mèdic. L´ús continu d'aquesta planta pot comportar mals de cap, sequedat bucal i epidèrmica, vertigen, vòmits, trastorns emocionals, etc.

L'ús farmacèutic d'aquests alcaloides s'ha d'evitar en casos d'insuficiència respiratòria, així com en el període d'embaràs i de la lactància.

ORENGA - ROCA MORERA

Mata d'orenga - Pla de la Calma 13.08.2011

ORENGA o ROCA MORERA

Nom llatí: Origanum vulgare L.

Família: Lamiàcies

Descripció: Planta aromàtica, perenne, llenyosa, que creix fins a uns 90 cm d’alçada. De fulles petites, oposades i ovades. Es ramifica a la part superior, i cada branca acaba en una densa espiga arrodonida de floretes rosades, púrpures o blanques.

Indicacions:  És un conegut condiment a la cuina, però també una planta remeiera molt versàtil. Conté un oli essencial amb timol i carvacrol entre d’altres. L’orenga és un poderós analgèsic i antiinflamatori natural, útil contra el mal de queixal. Un bàlsam digestiu per a despertar la gana, i per a combatre els espasmes gastrointestinals, evitar gasos i flatulències. Les fregues amb oli essencial, poden mitigar el dolor provocat per males postures, com torticoli, contractures i cops. També és un bon recurs per a netejar ferides. Compte amb la ingesta d'oli essencial d'orenga: ni embarassades, ni durant la lactància, ni nens menors de 7 anys. També està contraindicat si patiu gastroenteritis, síndrome de colon irritable, colitis ulcerosa, úlceres gastroduodenals o malalties hepàtiques. Molta precaució, prendre rebaixat i sota prescripció d'un entès.

Inflorescència d'orenga - Vall de Pineta 20.08.2008

Propietats: Aperitives, digestives, carminatives, antiinflamatòries, antisèptiques, analgèsiques, antifúngiques, cicatritzants, diürètiques i espectorants.

Presentacions i ús: En infusió, tintura, extracte sec i fluid, càpsules, i oli essencial d’ús tòpic.

FIGUERA



Figuera - Can Xerrac 16.10.2011


FIGUERA

Nom llatí: Ficus carica L.

Família: Moràcies.

Descripció: La Ficus carica és la única espècie que es troba en estat silvestre a Europa. Els individus silvestres són monoics (flors masculines i femenines en un mateix individu), els conreats són dioics. És un arbre caducifoli de fins a 10 m d’alt, de capçada ampla i irregular. Desprèn una flaire característica, molt dolça. Fulles grans i piloses, palmejades de 3 a 7 lòbuls. Fruites carnoses anomenades figues. Algunes varietats de figuera fan un fruit primerenc (juny/juliol) més bast que anomenem figaflor (breva en castellà). Les figues són molt calòriques, riques en vitamines, fibres, minerals i un ferment digestiu, la cradina.



Figa - Can Xerrac 16.11.2011

 Indicacions: Són unes postres excel·lents (sobretot regades amb xocolata) i molt indicades contra el restrenyiment. El làtex que desprenen les fulles conté una substància amb propietats digestives i antiinflamatòries. També és antiinflamatòria la polpa de la figa, útil contra molèsties bucals com aftes, genives inflamades, etc. Ull! El làtex és tòxic, no s’ha d’ingerir i pot provocar irritació a la pell en ús extern. Empreu-lo amb precaució sobre la pell.

Propietats: Vitamínica, nutritiva, digestiva, laxant, antiinflamatòria, protectora de les mucoses.

Presentacions i ús: Fruits secs o frescos, suc de fruita, decocció i per a ús extern decocció o làtex.

MARIALLUÏSA

Can Xerrac - Canyamars 11/08/2010

MARIALLUÏSA

Nom llatí: Lippia triphylla Kuntze
Família: Verbenàcies

Descripció: Planta arbustiva que pot arribar a créixer uns 2 metres. Tiges erectes i fulles lanceolades, primes, aspres al tacte i que desprenen una forta olor com de llimona.  Floreix a l’estiu, flors petites i disposades en ramets que surten de les axil•les de les fulles superiors, de color lila o violeta però pàl•lid, bilabiades. Normalment la trobem en jardins i testos, com a planta aromàtica. És originària d'Amèrica del Sud.

Indicacions:  La marialluïsa és molt apreciada com a infusió, sobretot després d’un àpat abundós. Alleuja el mal de ventre i és adequada per a la gastroenteritis, gastritis i colitis. Útil per a evitar nàusees i vòmits.

Propietats: Tònica estomacal, antiespasmòdica i carminativa, vermífuga (contra els cucs) i sedant suau.

Presentacions i ús: En infusió de fulles, en tintura i gotes d’extracte fluid. Combina bé amb l’anís, el fonoll, el poniol, la melissa i la sàlvia, entre d’altres.

Gingebre fresc i confitat

GINGEBRE

Nom llatí: Zingiber Officinale

Família: Zingiberàcies

Descripció: Planta herbàcia perenne que pot créixer d’1 a 1,3 metres, de tiges erectes, fulles lanceolades i flors en espigues terminals, molt vistoses. Originària de la Índia i països tropicals d’Àsia. També la trobem a Mèxic i Les Antilles. Molt cultivada en vivers.

Indicacions:  En fem servir el rizoma, tubercle de formes curioses. És molt aromàtic i té un gust picant. Es recull quan la planta ja té de 10 mesos a 1 any. És un dels millors estimulants digestius que es coneixen, ideal per a combatre les males digestions (carminatiu i antiemètic). També és un bon antisèptic i antiinflamatori. Calma refredats i  grips. Ull: es desaconsella en cas d’úlcera, d’obstrucció biliar i durant la lactància. No és aconsellable el seu ús en nens menors de 6 anys.

Propietats: Estimulant digestiu, antiemètic, carminatiu, colagog, antitussigen, febrífug, expectorant i estimulant.

Presentacions i ús: Gingebre fresc i confitat, en pols, pastilles per al mareig i tintura. També té un bon ús com a condiment a la cuina. És molt conegut el seu ús per a aromatitzar galetes i pastissos.

PASSIONÀRIA o PASSIONERA

Flor de jardí. Espierba 17.08.2008

 

PASIONÀRIA

Nom llatí: Passiflora incarnata L. / Passiflora caerulea L. / Passiflora edulis L.
Família: Pasifloràcies

Descripció: Liana enfiladissa originària d'Amèrica del Sud, de tija llenyosa i fulles en disposició alternada, palmades, pentalobulades (de 3 a 7 lòbuls) que fan de 10 a 18 cm de llarg. Disposa de circells per a agafar-se a un suport, que es localitza a la base de les fulles. Flors grosses, conegudes com a "flors de la passió", fragants d'uns 10 cm de diàmetre, amb 5 sèpals i pètals blanquinosos i una corol·la amb filaments blaus o violats i 5 estams verds groguencs amb 3 estigmes purpuris (P. caerulea). La P. caeulea és la més conreada en jardineria, la medicinal, la considerada officinalis, és la incarnata. El fruit és el conegut "maracujà". S'utilitzen com a droga les parts aèries: fulles, flors i fruits, i ocasionalment, les arrels.

Mataró, flor de jardí. 01/10/2011

Indicacions: Es considera un dels millors remeis contra l'insomni. Rebaixa la tensió nerviosa, afavoreix la distensió muscular i afavoreix la son (la reparadora). És doncs, relaxant, disminueix la hiperactivitat i la irritabilitat nerviosa. Bona per a combatre l'ansietat i l'estrés, també per la hipertensió (d'orígen nerviós). Disminueix les palpitacions i la sensació de pànic.
Com a antiespasmòdica i analgèsica, també està indicada després de la pràctica esportiva per a rebaixar els espasmes musculars, mals d'esquena, lumbàlgies, ciàtiques. És un bon calmant i serveis també com a regulador del fluxe menstrual.
També ha estat útil en cures de desintoxicació de l'alcohol i drogues, sempre sota vigilància mèdica.
És molt bonica i molt útil, una de les meves preferides!! Combina bé amb l'herba de Sant Joan, la melissa, el til·ler, l'arç blanc, el fonoll, la rosella, la valeriana, l'espígol, l'anís estrellat i la sàlvia, entre d'altres.
Propietats:  Sedant, antiespasmòdica, analgèsica i hipnòtica suau.

Ús: En infusió, 3 tasses diàries. En tintura, suc de la planta fresca, càpsules, comprimits i xarops.
Ull!! és incompatible amb sedants, hipnòtics, antihistamíonics i begudes alcohòliques. Pot provocar somnolència. Contraindicada en cas d'embaràs i lactància.

ÀLOE

ÀLOE

Nom llatí: Aloe vera (L).
Família: Liliàcies

Descripció: Planta perenne, de fins a 1 metre d'alçada. Fulles basals en roseta, molt grans, allargassades i carnoses, amb les vores espinoses. Flors tubulars, de color groc, ataronjades o vermelloses. Fruit en càpsula.

Indicacions: És un excel·lent remei per a cremades i ferides, eficaç a l'hora d'evitar infeccions a la zona de la pell afectada. Una bona ajuda en tractaments contra la psoriasi, èczemes, acne, infeccions fúngiques, etc. Per via oral és depurativa i tonificant.
Se n'utilitza el gel, un líquid gras d'una forta acció reparadora i protectora de la pell. Altament hidratant, per tant, molt emprada també en cosmètica. Revitalitzadora del cabell, n'evita la caiguda. Bona per a combatre la conjuntivitis,  l'afta bucal i la inflamació de genives.
Depuradora, d'acció protectora del fetge i ronyó. Laxant però a altes dosis és molt purgant.
Combina bé amb el malví, la calèndula, el plantatge, la cua de cavall, la civada, la camamilla... totes elles dignes d'un bon rebost medicinal.
Em permeto amb aquesta planta de fer referències a la seva presència al llarg de la història: Els egipcis empraven la planta per a netejar les ferides en campanyes militars, els asiris la utilitzaven com a beguda per solucionar problemes d'indigestió. Fins i tot, les civilitzacions Maia i Tolteca i també l'antiga Sumèria en coneixien les seves propietats estomacals i cosmètiques. Cleòpatra i Nefertiti empraven la polpa de l'àloe com a ingredient essencial en els seus tractaments de bellesa.

Propietats: Hidratant, tonificant, cicatritzant, desinfectant, antiinflamatòria, astringent, antial·lèrgica, antifúngica, laxant i purgant.

Ús: S'utilitza el gel extret de les fulles, la polpa crua, en pols per al restrenyiment, extracte fluid i tintura.